La proposta escènica que es presenta aquí té com a referent principal l’obra literària de Perejaume. La constant reflexió de Perejaume sobre els processos de la creació al·ludeix a tota mena de grafismes, a una mena d’autoactivitat de fonts i llocs que emeten la seva pròpia auto-grafia. La capacitat humana d’una possible relectura d’aquestes grafies per mi inclou re-pensar la dansa. Una dansa que potser es revela en la seva aparença fugaç sense que l’home hi hagi intervingut encara.